Aquesta embolicada pel·lícula té la peculiaritat de que la seua línia temporal va cap arrere, mostrant a mesura que avança les causes d’allò que ja s’ha vist anteriorment. Per a acabar de fer-ho complicat, s’intercalen imatges en blanc i negre que si que avancen amb l’ordre normal. La conclusió d’aquesta gran innovació del director és que te passes tota la pel·lícula pensant cada escena al detall per a ser capaç d’entendre el que vindrà a continuació.
La veritat és que a mi me va costar molt situar-me i concentrar-me en l’argument de la pel·lícula. Al principi estava preocupada, pensant que era cosa meua i que deuria haver estat molt més atenta. Però no vaig tardar en adonar-me que era una cosa generalitzada. Va ser una sort poder tindre al meu costat algú un poc més espavilat que jo que m’explicava allò que jo no entenia o se m’escapava, encara que ell o ells també tenien els seus dubtes.
Després de veure aquesta pel·lícula vaig eixir molt ratllada per l’esforç (tan gran) que havia realitzat per a no arribar a entendre-la be i amb un grup de nous companys amb els que havia compartit els meus dubtes. I la veritat que la pel·lícula me va agradar.
La veritat és que a mi me va costar molt situar-me i concentrar-me en l’argument de la pel·lícula. Al principi estava preocupada, pensant que era cosa meua i que deuria haver estat molt més atenta. Però no vaig tardar en adonar-me que era una cosa generalitzada. Va ser una sort poder tindre al meu costat algú un poc més espavilat que jo que m’explicava allò que jo no entenia o se m’escapava, encara que ell o ells també tenien els seus dubtes.
Després de veure aquesta pel·lícula vaig eixir molt ratllada per l’esforç (tan gran) que havia realitzat per a no arribar a entendre-la be i amb un grup de nous companys amb els que havia compartit els meus dubtes. I la veritat que la pel·lícula me va agradar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario