Diumenge passat vaig anar a veure Tramuntana al teatre Micalet.
L’obra narra la història d’un poble que es transforma quan bufa el vent de Tramuntana. Quasi tota la gent abandona el poble quan arriba la Tramuntana, però enguany Roíno (un dels dos actors que fan l’obra) es queda per a esbrinar que va passar amb sa mare, que va desaparèixer per a sempre en Tramuntana.
Tota aquesta bogeria es transforma en escenes d’humor, sense trellat i absurds que fan riure al públic.
Em va cridar molt l’atenció com soles dos actors eren capaços d’omplir l’escenari, decorat de manera senzilla, i jugar amb el canvi de personatges, de vestimenta, de llengua (parlen de vegades en castellà) i de registre sense descansar ni un sol minut, ja que sempre estan els dos actors a l’escenari. Crec que tot açò es possible gràcies a la bogeria de Tramuntana i un s’ha d’acostumar a ella per a arribar a entendre aquesta obra.
L’obra narra la història d’un poble que es transforma quan bufa el vent de Tramuntana. Quasi tota la gent abandona el poble quan arriba la Tramuntana, però enguany Roíno (un dels dos actors que fan l’obra) es queda per a esbrinar que va passar amb sa mare, que va desaparèixer per a sempre en Tramuntana.
Tota aquesta bogeria es transforma en escenes d’humor, sense trellat i absurds que fan riure al públic.
Em va cridar molt l’atenció com soles dos actors eren capaços d’omplir l’escenari, decorat de manera senzilla, i jugar amb el canvi de personatges, de vestimenta, de llengua (parlen de vegades en castellà) i de registre sense descansar ni un sol minut, ja que sempre estan els dos actors a l’escenari. Crec que tot açò es possible gràcies a la bogeria de Tramuntana i un s’ha d’acostumar a ella per a arribar a entendre aquesta obra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario