Bon any a tots! Desgraciadament, ja han passat les vacances. Per a mi, han passat tan ràpides com una estrella fugaç. Ara toca treballar després d’uns dies de descans i alguns regals, sempre que s’haja sigut bo! Precisament de regals vaig a parlar. I es què en la meua família es costum regalar llibres en Nadal. Ja no fa falta ni demanar-los en la carta als reis, perquè sempre cau algú.
Aquest Nadal m’han regalat dues novel·les: El noi del pijama de ratlles i A tres metres sobre el cel (aquest últim en la seua versió en castellà). Aquest primer llibre, de John Boyne, me l’he llegit quasi sense voler, en una vesprada.
El noi del pijama de ratlles és una història commovedora i trista, ja que tracta el duríssim tema de l’holocaust. A la vegada, aquesta història te fa somriure en moltes parts. Això es deu a que està contada baix la perspectiva d’un xiquet de 9 anys anomenat Bruno.
La història conta com Bruno, fill d’un comandant nazi, es trasllada amb la seua família a viure al costat del camp de concentració de Auschwitz. Bruno no sap a què es dedica son pare ni què és un camp de concentració. En la solitud d’aquella casa Bruno investiga pels voltants i coneix un xiquet de la seua mateixa edat i nascut el mateix dia que ell, que vist un pijama de ratlles. Entre ells sorgirà una amistat que portarà a Bruno a travessar la tanca que separa la seua casa del camp.
Aquest senzill i excel·lent llibre mostra la innocència dels xiquets i com ells són capaços d’obviar els problemes i els conflictes per tal d’establir una amistat. D’aquesta manera l’autor tracta magníficament un assumpte tan delicat i desagradable com l’holocaust d’una manera més suau degut a la perspectiva infantil.
Aquest Nadal m’han regalat dues novel·les: El noi del pijama de ratlles i A tres metres sobre el cel (aquest últim en la seua versió en castellà). Aquest primer llibre, de John Boyne, me l’he llegit quasi sense voler, en una vesprada.
El noi del pijama de ratlles és una història commovedora i trista, ja que tracta el duríssim tema de l’holocaust. A la vegada, aquesta història te fa somriure en moltes parts. Això es deu a que està contada baix la perspectiva d’un xiquet de 9 anys anomenat Bruno.
La història conta com Bruno, fill d’un comandant nazi, es trasllada amb la seua família a viure al costat del camp de concentració de Auschwitz. Bruno no sap a què es dedica son pare ni què és un camp de concentració. En la solitud d’aquella casa Bruno investiga pels voltants i coneix un xiquet de la seua mateixa edat i nascut el mateix dia que ell, que vist un pijama de ratlles. Entre ells sorgirà una amistat que portarà a Bruno a travessar la tanca que separa la seua casa del camp.
Aquest senzill i excel·lent llibre mostra la innocència dels xiquets i com ells són capaços d’obviar els problemes i els conflictes per tal d’establir una amistat. D’aquesta manera l’autor tracta magníficament un assumpte tan delicat i desagradable com l’holocaust d’una manera més suau degut a la perspectiva infantil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario