Aprofitant la meua estada aquest Nadal a Madrid per motius familiars vaig anar a veure el musical de Grease.
Des de menuda Grease ha sigut una de les meues pel·lícules favorites i l’he vista moltes voltes. Ara que ja soc més major veure aquest musical era un poc retornar a la meua infància. Per això i per la recomanació d’uns familiars vam comprar les entrades. La veritat que jo vaig anar amb molta il·lusió. Cal dir que els altres dos musicals que he vist en la meua vida m’han enamorat. L’últim va ser La Bella y la Bestia en maig.
Bé, el musical no val res en comparació amb les crítiques i els comentaris de la gent. Escenaris molt senzills, veus molt normals, balls acceptables i actors fluixos o roïns. Sols cal dir que vaig trobar dos ex-triunfitos (d’Operació Triomf, vull dir) actuant, i no precisament molt be. Les classes d’interpretació de l’Acadèmia no van resultar molt profitoses. El seu fort, i no molt fort, era la cançó. A més les cançons són en castellà (forçosament traduïdes, és clar), i què voleu que vos diga... perden molt en comparació amb l’anglès. Tot i això era millor quan cantaven que quan actuaven. De veres que la representació era pèssima.
En resum, em vaig gastar prou diners i no me va agradar gens. No vaig eixir precisament volent ser Sandy. En canvi, uns mesos abans si que volia ser La Bella.
Des de menuda Grease ha sigut una de les meues pel·lícules favorites i l’he vista moltes voltes. Ara que ja soc més major veure aquest musical era un poc retornar a la meua infància. Per això i per la recomanació d’uns familiars vam comprar les entrades. La veritat que jo vaig anar amb molta il·lusió. Cal dir que els altres dos musicals que he vist en la meua vida m’han enamorat. L’últim va ser La Bella y la Bestia en maig.
Bé, el musical no val res en comparació amb les crítiques i els comentaris de la gent. Escenaris molt senzills, veus molt normals, balls acceptables i actors fluixos o roïns. Sols cal dir que vaig trobar dos ex-triunfitos (d’Operació Triomf, vull dir) actuant, i no precisament molt be. Les classes d’interpretació de l’Acadèmia no van resultar molt profitoses. El seu fort, i no molt fort, era la cançó. A més les cançons són en castellà (forçosament traduïdes, és clar), i què voleu que vos diga... perden molt en comparació amb l’anglès. Tot i això era millor quan cantaven que quan actuaven. De veres que la representació era pèssima.
En resum, em vaig gastar prou diners i no me va agradar gens. No vaig eixir precisament volent ser Sandy. En canvi, uns mesos abans si que volia ser La Bella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario